Cita prèvia, i la mania de programar-ho tot.

La cita prèvia existeix des de fa molt temps; però després de la Pandèmia se escampat com un virus; i és del tot inacceptable.

 
En els negocis o activitats privades, deixem que cada lloc faci el que vulgui; ells sols ja s'autoregularan en el sistema que els hi resulti més rendible. Ah en els organismes públics; o els llocs abocats al públic general, no pot ser que tot s'hagi de realitzar per cita prèvia.
 

Vivim en una societat en el que molta gent, viu pendent de la seva agenda; amb tot programat, a cada hora una cosa.
 

Jo, No! Em nego a tenir la meva vida condicionada per una llista consecutiva d'activitats totes programades amb el seu temps corresponent.

 
Bé tornant al tema de la cita prèvia; l'ideal seria distribuir les hores d'atenció a les persones. Unes hores perquè qui vulgui, se l'atengui en el dia i hora assignada, perquè així s'ho pugui programar a la seva agenda. I després unes hores o un espai de temps, on es pugui ser atès, com s'ha fet tota la vida. Fent cua... i que se l'atengui en el mateix dia.

Aquesta és la solució a la cita prèvia; però si no es fa res i la cita prèvia es va estenent; aviat ens trobarem en haver de demanar "cita prèvia" per demanar "cita prèvia". Cosa que ja està passant, amb la impossibilitat d'aconseguir una cita prèvia. Llocs com a la Seguretat Social, Tràfic, expenedors de DNI, etc. Ja es troben en aquesta situació.

No vull de deixar de dir; enllaçant una mica amb el tema de la cita prèvia; com la gent programa la seva vida particular.

De les 14:00 a les 16:00 del dia 4 d'aquí a dos mesos; em reuniré per dinar amb uns companys. El pròxim dissabte de 23:00 a 24:00 faré l'amor amb la meva companya. El divendres de la setmana vinent de 20:00 a 21:00 aniré a fer una cervesa amb un company.

Bé; puix tot això no va amb mi... si jo em trobo bé, en un lloc, situació, o companyia no miro pas el rellotge; i si em trobo malament; simplement foto al camp; també sense mirar el rellotge.